Em dic Josep Sort Soler i vaig néixer a Terrassa el dia 16 de gener de 1967. Recordo vagament moments molt concrets de l’arribada de l’home a la Lluna i de coses que van passar a casa aquell dia. És una cosa que vaig tenir molt en compte quan la meva filla ja s’acostava als dos anys!
Vaig viure el final del franquisme, les col·leccions de cromos de futbol, amb jugadors com Cruyff, Santillana o Iribar, enganxar els cromos a l’àlbum amb farina barrejada amb aigua perquè se m’havia acabat el “pegamento”. I alguna ferida als dits tot fent punxa al llapis amb aquella eina diabòlica que anomenàvem “Puntax”.
La meva vocació des de petit havia estat la ciència. I més concretament, la química. Em gastava tot el que recollia en tubs d’assaig, probetes, balons, llibres i components, tot muntant un laboratori a casa. Fins que un dia de 1983, estant malalt i al llit (res greu), vaig escoltar un anunci a la ràdio d’una escola que feia cursos d’informàtica. Va ser com una crida divina i m’hi vaig apuntar de pet, tot compaginant aquests estudis amb el segon de BUP. L’ordinador amb el qual vaig fer les pràctiques era un Zenith-Data Systems Z89, amb microprocessador Zilog-Z80, 48K de RAM, sistema operatiu CP/M i llenguatge Basic-80 (MBASIC) de Microsoft
A partir d’aquí ja va ser un no-parar. Molt aviat, amb només 16 anys, vaig començar a compaginar estudiar i treballar de programador per a una empresa ja desapareguda, on hi vaig fer la meva primera aplicació de gestió comercial, sobre un ordinador Einstein Tatung, molt xulo tant per a jugar com per a treballar.
El fet d’haver començat a treballar en això de la informàtica, suposo que devia donar prou confiança als meus pares com per accedir a comprar-me el meu primer ordinador: l’Amstrad CPC-664, el primer micro-ordinador domèstic que es comercialitzava amb monitor i amb disquetera!
Després d’aquesta feina va arribar la mili, i una vegada la vaig acabar em va trucar el que va ser el meu primer professor d’informàtica que, intuint que ja estava lliure de la mili, em va oferir feina com a programador a la desapareguda Catinsa, de Terrassa. Allà hi vaig fer de programador i també de professor d’informàtica a canalla, feina de la que també en vaig gaudir molt! Allà hi vaig aprendre el Clipper, omnipresent a totes les petites, i no tan petites, empreses de l’època com a llenguatge de programació de bases de dades tipus dBase.
De Catinsa vaig anar a petar a Inology (quan hi treballava, s’escrivia amb dues enes, Innology). Els ordinadors, amb micro Z80, 64K de RAM i sistema operatiu Oasis podien fer anar quatre terminals simultanis, tot passant dels 8 bits del Z80 als 16 bits d’Intel-8086, en una plataforma Theos, sortida d’Oasis, multitasca i fins a 8 terminals.
I per no fer-me pesat amb històries de records, dir que vaig passar també per màquines Digital MicroVax-II amb el llenguatge més estrany que hagi vist, el Mumps.
D’aquí al llenguatge Pick en un Microdata de McDonnell Douglas per acabar de fer el salt a Internet, amb un ambiciós projecte que consistia en digitalitzar el fons documental del Diari de Barcelona (el més antic d’Europa després del Times), un projecte que es va veure estroncat a causa de la crisi de les puntcom després dels fets de l’11-S de 2001. Aquí vaig passar a ser autònom fins que l’actual crisi econòmica em va anar deixant sense clients, així que cap a finals de 2007 vaig tornar a buscar feina, entrant a treballar immediatament al meu lloc actual: el departament de sistemes d’informació de Mango.
He treballat en molts projectes basats en Internet, sent Meteoclimatic del qual em sento més orgullós, donat el seu èxit i repercussió, un projecte que vull renovar però que el temps (del rellotge) no em permet com m’agradaria. I com no podia ser d’una altra manera, tot en programari lliure, del qual en sóc entusiasta i gran defensor!
I sí, per si no ho heu endevinat, la meva feina és la informàtica 🙂