Els primers dies de setembre de 1713, la vila de Terrassa, va ser ocupada, saquejada i incendiada per l’exèrcit filipista. Tropes franco-castellanes que durant els mesos anteriors havien assetjat la ciutat de Barcelona es trobaven ara per Manresa i Vic i es dirigien cap a Terrassa perseguint a una partida de catalans comandades per Antoni Berenguer.

Amb la intenció d’aturar a l’exèrcit castellà, el coronel Antoni Desvalls, marquès del Poal, amb tres-cents soldats de cavalleria va arribar a última hora a Terrassa, on passaren la nit acompanyats també dels fusellers del coronel Amill.

A primeres hores del dia 3, i capitanejats pel general Rafael Nebot, sortiren tots els soldats catalans de Terrassa marxant a l’encontre dels soldats franco-castellans fins a Coll Cardús i per trobar-se amb les tropes d’Antoni Berenguer, que ara eren perseguides per les forces d’en Bracamonte. Les forces catalanes es van dividir i es van situar en tres colls diferents. Quan les tropes filipistes arribaren a Coll Cardús i es trobaren amb els soldats catalans, prop de 2.000 homes ben parapetats i a punt d’iniciar l’emboscada, prengueren un altre camí, guiats per un habitant de les contrades i esquivaren als catalans, continuant la seva marxa cap a Terrassa

Prop de les vuit del vespre, els soldats franco-castellans arribaren a Terrassa. La primera resistència que van trobar van ser les d’alguns fadrins i gent jove. Es produeixen els primers trets i els primers morts.

A les nou del vespre els ocupants ja havien pres tota la vila, i començaren a saquejar i cremar algunes cases.

Amb la ciutat totalment controlada, i amb les primeres llums del dia 4, el General Bracamonte va ordenar cremar tot el que quedava de la vila, així com el convent de Sant Francesc i l’església del Sant Esperit.

En memòria d’aquells fets se celebra a Terrassa, cada 4 de setembre, una marxa de torxes commemorativa.

(Fragments extrets de la web de la Comissió pel 4 de setembre a Terrassa)

Seguir llegint